Page 13 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

4 La defensa de l’estàndard utilitarista
9
4.4 Resposta a l’objecció 1: els plaers superiors A Ladignitathumanaielsplaerssuperiors
Els éssers humans, diu Mill, tenim facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en som conscients, no considerem com a felicitat res que no suposi la gratificació d’aquestes facultats. Els porcs només són capaços dels plaers sensuals, però les persones, a més d’aquests, experimentem també els plaers de l’intel·lecte, dels sentiments, de la imaginació i dels sentiments morals, que són — tots— d’una qualitat superior als merament sensuals.
La superioritat d’aquests plaers no es deu a aspectes accidentals, com ara que siguin més duradors, sinó que rau en la seva qualitat, en el seu valor intrínsec.
Però quin és el criteri amb què podem decidir quins plaers són superiors? No hi ha arguments a priori per determinar-ho. Només l’experiència ens ho pot dir. L’únic criteri possible és, per tant, aquest: si de dos plaers n’hi ha un que decididament tothom prefe- reix —és a dir, tots els qui els han experimentat tots dos—, i tothom el prefereix amb total independència de cap sentiment d’obligació moral, aleshores aquest plaer és més desitjable.
Segons Mill, és un fet inqüestionable que aquells que estan igual- ment familiaritzats amb tots dos plaers, i són igualment capaços d’apreciar-los, donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida en què s’exerciten les qualitats superiors: l’intel·ligent no vol ser ximple, el cultivat no vol ser ignorant, el generós no vol ser egoista, per més que tinguin consciència que ser intel·ligent, culte i tenir sentiments morals tot sovint causa més patiments que els que experimenta el qui està embrutit. Qui té consciència moral pateix més que qui no té escrúpols i, tanmateix, no es canviaria pel segon.
El fet que preferim una vida aparentment més soferta s’explica pel plaer que ens fa experimentar el sentit de la dignitat, que tots posseïm en una mesura o altra, i amb una mesura més alta com més exercim les nostres facultats superiors. El sentit de la dignitat constitueix una part essencial de la felicitat per a aquells individus que el tenen amb una certa intensitat, fins a tal punt que ja no hi renunciarien de cap manera per tenir una vida més plaent des del punt de vista sensual.
Kant afirmava que és un fet que les persones som capaces de sacri- ficar la nostra felicitat en nom d’una cosa més alta. Mill no nega el fet, però sí que nega que això sigui una renúncia a la felici- tat. Justament: el sentit de la dignitat —comú en graus diversos a totes les persones— fa que per a les persones ben formades —que han educat les seves facultats superiors— els actes de generositat siguin precisament aquells que proporcionen més plaer del tipus més elevat.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
El gran poeta francès Charles Baudelaire (1821-1867) sens dubte va cultivar les seves facultats superiors. Però si llegim les cartes que va enviar a la seva mare, no tenim pas la sen- sació que fos feliç. La veritat no deu ser, més aviat, que la vulgaritat i la simplicitat de Ho- mer Simpson el fan, en realitat, més apte per ser feliç? Les altes expectatives de Baudelaire davant la vida, ¿no el condemnen a un estat de frustració permanent, en comparació amb la capacitat de l’home corrent per gaudir fins d’una festa de disfresses infantil com si fos el plaer més sublim d’aquest món?
275
10 Respon les preguntes anteriors i comenta la tesi de Mill sobre els plaers qualitativament superiors.