Page 9 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

2 El mestre de Mill: l’utilitarisme de Jeremy Bentham
9
2.6 El càlcul de la quantitat de plaer
Bentham considera que el binomi plaer-dolor és perfectament mesurable a partir de certs paràmetres. Per a ell, els dos conceptes són correlatius: l’absència de dolor és plaer i la presència del plaer elimina el dolor; hi ha, per tant, un sol eix de mesura, i es descarta la possibilitat que hi hagi coses “neutres” amb relació al plaer o el dolor que proporcionen.
En el seu intent d’establir un mètode de mesura dels plaers, Bent- ham reprèn un vell projecte epicuri. Però el sentit de l’empresa és diferent, perquè els nous mètodes i la nova concepció de la natura que la nova ciència proporciona han de permetre una capacitat de control matemàtic sobre allò que els epicuris confiaven, simple- ment, a la prudència.
Segons Bentham, hi ha set paràmetres per mesurar el plaer: La intensitat.
La duració en el temps.
La certesa: la claredat o la indubtabilitat de la sensació.
La proximitat o la llunyania: la facilitat i la freqüència amb què podem tornar a disposar de la mateixa experiència.
La fecunditat: la probabilitat que l’acompanyin sensacions plaents. La puresa: la probabilitat que no l’acompanyin sensacions despla-
ents.
L’extensió: la possibilitat d’integrar interessos aliens com a catalit- zadors del propi plaer (l’adulació, etc.).
El càlcul del plaer adopta la forma d’una suma:
a Mesurar el valor de cada plaer distingible en cada acte.
b Mesurar el valor de cada dolor distingible en cada acte.
c Mesurar el valor de cada plaer que hagi estat produït després del primer: aquest ens dona la fecunditat del primer plaer (a) i la impuresa del primer dolor (b).
d Mesurar el valor de cada dolor que hagi estat produït després del primer: aquest ens dona la fecunditat del primer dolor (b) i la impuresa del primer plaer (a).
e Sumar els valors dels plaers, d’una banda, i els dels dolors, de l’altra.
f Comptabilitzar el nombre de persones implicades (extensió) i fer el mateix càlcul respecte a totes i cadascuna. Si el sumatori glo- bal dona resultat positiu, l’acte té una tendència positiva per a la comunitat de persones implicades en aquest. En cas contrari, presenta una tendència negativa a la felicitat de la comunitat.
Quan Bentham proposa aquest mètode de càlcul, ho fa en el con- text d’un projecte de reforma del dret penal i de les institucions polítiques i jurídiques, i no pas per mesurar la pròpia felicitat. La filosofia de Mill mantindrà la seva preocupació per la comunitat.
I. PLANTEJAMENT
La planta del Panòptic, edifici penitenciari ideat per Bentham, dibuixat per Willey Reveley el 1791. En grec, pan significa “tot” i opsis, “visió”: la idea de l’edifici és que el seu disseny per- meti al vigilant observar un pres sense ser vist. D’aquesta manera, el pres mai no sabrà quan l’estan observant i es veurà forçat a actuar sem- pre com si l’estiguessin observant.
L’interès de Bentham pel càlcul dels plaers tenia una intenció molt concreta: aplicar-lo al seu pro- jecte de presó, el Panòptic, que va idear el 1780 a petició del rei Jordi III. Es tractava d’aplicar els càlculs al funcionament de les accions que fan funcionar la vida d’una presó. El sistema de Bentham havia de suposar menys costos econò- mics, ja que amb menys vigilants s’havia d’acon- seguir el mateix efecte: les accions dels impli- cats havien de donar sumatoris positius segons el seu mètode de càlcul. El disseny arquitectònic del Panòptic buscava que la vigilància visual contínua sobre els vigilats fes que aquests la in- terioritzessin i actuessin sempre d’acord amb les normes, fins i tot en absència de vigilància. Es tractava, per tant, de condicionar el capteniment dels presos amb un mètode conductista, com Ivan Pavlov (1849-1936) va fer més tard amb els seus experiments amb gossos.
Si bé l’únic intent d’aplicació en vida de Bentham (la penitenciaria de Pittsburgh, EUA, l’any 1826) va fracassar, va ser model d’inspiració posterior per a l’arquitectònica de moltes presons.
271
6 Cerca un disseny detallat de l’edifici i, d’acord amb el que hem explicat en el peu de foto, prova d’explicar on devien ser els presos i els vigilants i com preveia Bentham que la presó funcionés.