Page 12 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

4 La defensa de l’estàndard utilitarista
A dalt, Circe oferint la copa a Ulisses, pintura de Waterhouse del 1891. En un dels episodis de l’Odissea homèrica, la bruixa Circe conver- teix els companys d’Ulisses en porcs amb un beuratge. Alguns historiadors han suggerit que els va donar drogues al·lucinògenes per te- nir-los dominats i sotmesos. Des d’aquest punt de vista, una doctrina que iguala els homes i les dones a porcs, com els detractors de l’uti- litarisme diuen que fa aquest, seria pitjor que un simple error teòric: constituiria una mena de droga, una mena de conjur malèfic, en virtut del qual, convidant tothom a mirar només pels plaers sensuals i lluny de voler la felicitat de tots, esdevindríem tots dòcils i submisos.
9 La nostra societat tendeix a posar com a valor suprem el benestar material.
• Creus que, en general, els ciutadans som més lliures que mai o creus que som més que mai un ramat, si no de porcs, almenys d’ases?
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
4.1 El principi de la màxima felicitat
L’ètica de Mill defensa la utilitat com a criteri del bé i del mal. El fonament de la moral és la utilitat o el principi de la màxima felicitat possible: és bona tota acció que promou la felicitat i dolenta la que proporciona el contrari de la felicitat. L’estàndard utilitarista és, així doncs, el principi de la màxima felicitat. Segons això, per determinar quina acció és millor, el que cal és calcular quant plaer proporciona i de quina mena. Provem d’aclarir què significa aquest principi.
4.2 Utilitat no s’oposa a plaer
De vegades la gent oposa plaer a utilitat. Per exemple: treballar és dolorós i útil, la bellesa és inútil i plaent. Contra aquesta confusió, Mill sosté que la utilitat no s’oposa al plaer. Al contrari: l’acció bona és l’acció útil, l’acció útil és la que proporciona felicitat, i la felicitat és precisament el plaer i l’absència de dolor.
La bondat d’una acció depèn, així, no pas del criteri a priori que segueix (com en l’ètica kantiana), sinó de les conseqüències que se’n deriven. L’ètica de Mill té, doncs, aquestes dues característiques:
És a posteriori: només l’experiència ens diu quines accions propor- cionen plaer.
És conseqüencialista: només les conseqüències experimentables d’una acció la poden ratificar com a acció bona.
Quant al segon punt, recordem que l’ètica de Kant sosté que una acció és bona només si es fa per deure, és a dir, si pot tenir la for- ma d’universalitat sense contradicció, amb total independència de les conseqüències que se’n derivin: la bondat és, per tant, segons Kant, totalment independent de la felicitat.
En contra d’això, Mill sosté que el plaer i l’absència de dolor són l’única cosa desitjable com a fins, i totes les altres coses desitjables ho són només com a mitjans per obtenir plaer.
Ara bé, si la bellesa és, segons Mill, útil, convé que aclarim què cal entendre per utilitat i, doncs, què cal entendre per plaer en la seva formulació del principi utilitarista. Mill ho fa mentre contesta les objeccions que es poden plantejar al principi utilitarista.
4.3 Objecció 1: el principi utilitarista ens iguala als porcs
La primera objecció que fan els crítics de l’utilitarisme és que iden- tificar la felicitat amb el plaer equival a rebaixar la dignitat de les persones, perquè qualsevol ésser dotat de sensibilitat, com ara els porcs, són capaços d’experimentar plaer. Per a Mill, els qui rebai- xen la dignitat de les persones són precisament els qui fan aquesta crítica, perquè sembla que considerin que les fonts de plaer són les mateixes en els porcs i en els éssers humans.
274