Page 14 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

4 La defensa de l’estàndard utilitarista
Hi ha moltes persones, independentment del seu nivell cultural, que opinen que “com a casa no s’està enlloc”. De manera que si, com vol l’utilitarisme, l’únic que val per determinar quins plaers són més desitjables és l’experièn- cia, ¿no ens diu això que no és cert que tots els que hagin pogut gaudir de la lectura d’Homer en el grec original, o de les òperes de Wagner, o de fer voluntariat en barris marginals i de coses encara més elevades prefereixin sempre totes aquestes coses abans que la tranquil·litat de gaudir d’una tarda de diumenge a casa?
11 Si la vida millor és una en què hi ha un equilibri entre la tranquil·litat i l’emoció, ¿caldrà dir, per tant, que la vida d’una persona que dedica el seu temps als altres només els caps de setma- na és més bona que la d’un missioner o d’un metge sense fronteres que dedica tots els dies de la setmana als altres? En altres paraules: hi pot haver excés en el sacrifici? Argumenta la qüestió provant d’imaginar el que en diria Mill.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
B Elsacrificicomapartdelafelicitat
Per tant, al contrari de Kant, la virtut, entesa com l’habitud de sacrificar-se pels altres, no només no s’oposa en cap cas a la feli- citat, sinó que és el tipus de vida més plaent, més feliç, per a les persones que han educat les seves facultats superiors.
En resum, no hem de confondre la felicitat amb l’acontentament: és millor ser una persona insatisfeta que no pas un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no pas un ximple satisfet.
4.5 Objecció 2 i resposta: la tria mandrosa i la formació del caràcter
Una possible objecció és que sovint fins i tot els homes formats, per mandra, trien els plaers més fàcils en lloc dels superiors. Mill respon que això és atribuïble a la falta de caràcter.
Només les persones ben formades i en les circumstàncies favora- bles estan en disposició de gaudir dels plaers superiors. A algú que treballa dotze hores diàries en una feina monòtona, quan arribi el lleure, difícilment li quedarà energia per fer l’esforç que sempre requereixen els plaers més elevats. I, tanmateix, fins i tot aquest enyorarà els moments en què podia tenir accés a aquests plaers.
4.6 Objecció 3 i resposta: la renúncia a la felicitat. L’utilitarisme de la regla
A Larenúnciaalafelicitat
Fins i tot, si acceptéssim que de vegades renunciem a la pròpia feli- citat per una causa que estimem més que aquesta, això no refutaria l’estàndard utilitarista, sinó que el confirmaria. La raó és que, quan el principi parla de la màxima felicitat possible, no es refereix a la felicitat de l’agent, sinó a la felicitat possible en el seu conjunt.
B Lanoblesadecaràcterilafelicitatgeneral
És veritat que la persona noble no sempre és de forma immediata la més feliç, però, sens dubte, és la que contribueix més a fer feliços els altres. L’utilitarisme, doncs, només pot assolir el seu fi en gene- ral si es cultiva la noblesa de caràcter, encara que cada individu es beneficiés només de la noblesa del altres, pel que fa a la felicitat.
Al contrari dels qui entenen que l’utilitarisme rebaixa la digni- tat de les persones, Mill argumenta, així doncs, que, ben entès, el principi utilitarista no només no la rebaixa, sinó que demana precisament que aquesta dignitat es cultivi en totes les persones.
La utilitat ja no es predica, com en Bentham, de l’acció que pot proporcionar felicitat de forma immediata, sinó de la pauta d’ac- tuació o de la regla que pot proporcionar més felicitat en general.
276