Page 15 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

4 La defensa de l’estàndard utilitarista
9
C Lautilitatdelesregles
El patró de la moralitat és constituït per totes les normes de con- ducta que, en cas d’obeir-se, farien real en el màxim grau possible una existència tan plena de plaers com sigui possible —en quanti- tat i en qualitat—, amb el fi de garantir aquesta existència a tota la humanitat i fins i tot al conjunt dels éssers sensibles.
L’utilitarisme de Mill ja no és, com el de Bentham, un utilitarisme de l’acció, sinó un utilitarisme de la norma. I així fa compatibles les nocions de felicitat i de virtut: la vida noble, la vida virtuosa, de sacrifici pels altres, és la que proporciona més felicitat al conjunt.
4.7 Objecció 4 i resposta: un fi irrealitzable? La noció de felicitat
A Lafelicitatcomaequilibri
Encara es podria objectar: com que la felicitat pròpiament dita és irrealitzable, resulta absurd pretendre que el propòsit de la vida humana sigui la felicitat. L’objecció només funcionaria si per feli- citat entenem una excitació contínua i intensament plaent.
Però la felicitat, diu Mill, no és una vida d’arravatament, sinó un equilibri en què els moments de plaer són més nombrosos que els moments de dolor i en què no esperem de la vida més del que pot proporcionar. Si no és el que trobem habitualment en totes les persones, no és perquè sigui difícil tenir-ho, sinó per l’estat lamen- table de l’educació i de les condicions socials.
La felicitat té dos ingredients principals: la tranquil·litat i l’excita- ció. La seguretat material ens dona la tranquil·litat, però amb això no n’hi ha prou. Necessitem també l’emoció i l’excitació que prové dels afectes. Qui no estima res ni ningú no té res que el mogui a viure, mentre que els qui han conreat el sentiment de la simpatia per l’interès col·lectiu de la humanitat conserven a les portes de la mort un interès viu per la vida.
B L’educaciócomaclaudelafelicitat
Qui cultiva les facultats superiors, tot i poder patir més, té, tanma- teix, una vida més plena i satisfactòria. Un esperit cultivat troba motius d’interès en tot: l’art, la naturalesa, la poesia, la història i les expectatives de futur. Per tant, ja que la bona educació és el cultiu de les facultats superiors, en un país civilitzat, tothom desenvoluparia un cert grau d’altruisme i tothom podria ser feliç.
Certament, les calamitats, com ara la pobresa o la malaltia, poden privar-nos de les nostres facultats superiors. Però una bona legisla- ció i el progrés de la ciència ens han de permetre eliminar en bona mesura els efectes d’aquestes calamitats, i, en tot cas, un esperit ben cultivat trobarà recursos per suportar-les sense desesperació.
1 Observa la imatge amb atenció i respon: què pretén transmetre? Com podem interpre- tar-la?
2 L’acudit visual sembla dir-nos alguna cosa de les expectatives i de l’autoengany. Discuteix totes dues qüestions en relació amb el tema de la felicitat i presenta posicions enfronta- des.
3 En quins altres àmbits de la vida quotidia- na trobem aquesta mateixa problemàtica? Busca un exemple i reflexiona-hi de forma raonada.
4 En la imatge el dibuixant crea per fer-nos pensar. Quina creus que hauria de ser la fun- ció social de l’art? Ha de tenir alguna funció o més aviat ha de tenir a veure amb la lliure creació i la gratuïtat?
12 En contra de la mentalitat dels utilitaristes, Nietzsche va escriure dos aforismes: “La felici- tat no és el fi últim de l’home, sinó només dels anglesos” i “Què m’importa a mi la felicitat: a mi m’importa la meva obra!” Prova de defen- sar Mill, com si fossis el seu advocat, davant d’aquests dos atacs de l’acusació. Per fer-ho, explica primer el sentit dels dos aforismes.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
LLEGIR IMATGES
277