Page 16 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

4 La defensa de l’estàndard utilitarista
Mill, com Bentham, rebutja tot fonament trans- cendent. A diferència del que passava amb Des- cartes o Locke, en el seu pensament, com en tot pensament antimetafísic, Déu resulta superflu. Nietzsche dirà que, precisament per això, el pensament modern ha matat Déu. I, tanma- teix, Mill continua defensant la moralitat cris- tiana, exactament la mateixa que els cristians fonamenten sobre la idea de Déu. Nietzsche se sorprèn que, un cop hem mort Déu, encara continuem creient en “el seu verí”, és a dir, en la seva moral. Per a Nietzsche, quan els homes ja ens hem desfet del pastor diví, encara vivim atemorits com animals estabulats, dominats i empetitits pels gossos de la moral cristiana, que encara vigilen tot i haver-se quedat sense pastor.
13 Estàs d’acord amb Mill que la moral cristiana deriva del principi que mana buscar la felicitat? O penses, amb Nietzsche, que en realitat Mill fa trampes, perquè força els seus arguments per salvar com sigui la moral cristiana? Justifica la teva resposta.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
4.8 L’harmonia d’egoisme i altruisme. La simpatia
Malgrat tots els arguments donats, encara hi ha qui podria insistir que l’existència de màrtirs i herois, que tothom té per models de virtut, prova per si sola que hi pot haver una renúncia plena de la felicitat.
I, de nou, Mill respon que els màrtirs i els herois no menystenen la felicitat, sinó que posen la felicitat dels altres per damunt de la pròpia. El sacrifici no és mai un fi en si mateix, sinó només un mitjà per procurar precisament més felicitat. Que calgui el sacrifici, només ens parla de l’estat imperfecte en què es troba el món: és perquè el món es troba en un estat imperfecte que fer un sacrifici és la virtut més elevada que podem trobar en una persona.
Paradoxalment, en un món en què hi ha sofriment i dolor, l’habi- litat conscient de viure sense felicitat ofereix la millor perspectiva per imaginar la felicitat que podem assolir: la renúncia a la felici- tat és un mitjà de la felicitat també del qui fa la renúncia, perquè l’acceptació l’allibera de l’angoixa i li permet cultivar les fonts de satisfacció que té a l’abast.
L’autosacrifici és també, així doncs, patrimoni de l’utilitarisme. La regla daurada de Jesús —actua com voldries que actuessin amb tu i estima el veí com a tu mateix— constitueix l’ideal de la moral utilitarista. No hi ha conflicte entre egoisme i altruisme, sinó que l’interès de l’individu coincideix amb el bé general: per a la perso- na cultivada, la felicitat dels altres ens fa feliços. Això passa perquè la simpatia és una facultat superior comuna a totes les persones, és un instint inherent a la naturalesa humana que es desenvolupa en tota persona cultivada.
4.9 Una moral massa exigent? La distinció entre la regla i la motivació
La moral utilitarista és, per tant, tan exigent com la cristiana. I d’aquí que se li pugui retreure que és massa exigent, perquè les persones normals solen actuar per motius egoistes i no pas per a la felicitat general.
Mill accepta el fet, però nega que contradigui l’utilitarisme. La raó és que cal distingir entre la regla moral i el motiu —o “les intenci- ons”— de l’acció. La moralitat d’una acció no deriva dels motius de l’agent que la fa, sinó de les seves conseqüències: qui salva una persona d’ofegar-se fa una cosa moralment bona, encara que el motiu sigui cobrar una recompensa. En aquest segon cas, canvia la nostra valoració de l’agent, però no pas de l’acció. És cert que la majoria de les bones accions no busquen directament el benefici del món, sinó el dels individus, però ja hem vist que beneficiar els individus és beneficiar el món.
278