Page 17 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

4 La defensa de l’estàndard utilitarista
9
4.10 Una moral sense calidesa moral? A Unamoralquefomentagentfredaicalculadora?
La distinció que es pot establir entre la bondat de l’acció i la de l’agent implica que d’una bona acció no podem concloure que ens trobem davant d’una persona virtuosa. Com que la regla demana calcular quanta felicitat produeix una acció, alguns acusen l’uti- litarisme de fomentar el càlcul fred en comptes de la virtut dels individus, ja que sembla que busca només que els individus facin accions d’acord amb la regla, independentment de si ho fan per motius nobles o vils.
Aquesta crítica seria justa, certament, en contra de l’utilitarisme amb el qual va ser educat de nen John Stuart Mill. En efecte, un utilitarisme que desatén la formació emocional dels nens i que se centra només en l’anàlisi i el càlcul racional pot deformar el caràc- ter de la gent a qui educa.
Tanmateix, com que Mill eleva la mirada de les accions de l’in- dividu a les regles que beneficien més la col·lectivitat, resulta un fet observable que, en termes generals, un caràcter bo —el d’una persona virtuosa— acaba fent més bones accions i, per tant, és més útil que un caràcter dolent. L’utilitarisme de Mill demana, per tant, contràriament al que diu l’objecció, educar en el sentiment moral les persones.
En resum: és veritat que un cert utilitarisme considera la moralitat mesurant les accions a partir de l’estàndard utilitarista i prescindint de la bellesa de caràcter de l’agent, però això no val per a tots els utilitaristes, sinó només per a aquells que han cultivat els senti- ments egoistes, però no la simpatia ni la percepció artística, com passa, de fet, amb tots els moralistes de qualsevol altra posició.
Mill conclou que també en l’utilitarisme, com en qualsevol altre principi moral, cal evitar el puritanisme. Si no som puritans, con- clou Mill, és evident que l’estàndard utilitarista ofereix una forma de decidir sobre les diferències en les accions que, si bé no és sem- pre fàcil, almenys és tangible i intel·ligible per a tots els casos. L’es- tàndard utilitarista ens dona, per tant, una eina útil per deliberar i decidir, és a dir, per ser persones lliures i raonables.
Els qui malentenen l’utilitarisme l’acusen de dues coses: d’ateisme i d’immoralitat.
B Unamoralatea?
Aquesta primera crítica és injusta perquè, si bé l’estàndard utilita- rista no es fonamenta en la fe, sinó en el fet que tothom busca la felicitat, de totes maneres, com ja hem mostrat, la moral que se’n deriva no és incompatible amb la moral cristiana, ja que, per als cristians, Déu desitja la felicitat de les seves criatures.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
En la versió de Bentham, l’utilitarisme ens con- vidava a fer un càlcul matemàtic, de pes i me- sura del valor de cada acció, per determinar la seva bondat en funció de la intensitat, la du- ració en el temps, el grau de certesa, la proxi- mitat o la llunyania, la fecunditat, la puresa i l’extensió. Però és realment tot això determi- nable matemàticament? Certament, la versió milliana de l’utilitarisme no sembla conservar aquest tarannà estrictament aritmètic. Però en la mesura que continua parlant de quantitat de plaer, pot semblar —com sembla als seus crí- tics— que manté la idea que, d’alguna manera, la bondat es pot fixar numèricament. De nou, la manera com Mill es defensa és una correcció de Bentham.
279
14 Busca informació i explica la diferència entre l’utilitarisme de l’acció i l’utilitarisme de la nor- ma.