Page 18 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

4 La defensa de l’estàndard utilitarista
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
Si, quan sigui gran, aquest nen hagués de de- liberar totes les decisions que ha de prendre en la vida, és evident que no podria aplicar el criteri utilitarista per manca de temps. Ara bé, el mapa que la mare li ensenya ens pot servir com a metàfora de l’argument de Mill contra aquesta objecció. És veritat que, en cert sentit, l’experiència és personal i intransferible, però, en un altre sentit, l’experiència de totes les persones que ens precedeixen, i que pares i educadors ens transmeten, fa que en el punt de partida de la nostra llibertat no ens trobem a zero, sinó amb un munt d’experiències viscu- des de petits i amb un munt de senyals i indi- cadors, com en un mapa, que ens adverteixen dels perills d’actuar de maneres determinades.
15 Posa un parell d’exemples de com, a partir del principi d’utilitat, una persona hàbil per argu- mentar pot justificar una acció immoral. Des- prés, prova de fer el mateix amb l’imperatiu categòric kantià.
• Són legítims els arguments o consisteixen en sofismes? És a dir, la justificació del que és immoral és imputable als principis morals respectius o només a les fal·làcies en l’argu- mentació?
C Unamoralimmoral?
La segona crítica diu que el criteri d’utilitat és un criteri de conve- niència i que, per tant, ens portarà a fer accions immorals —com ara mentir— si ens resulten útils. Podem respondre dues coses:
No es tracta de la meva felicitat, sinó de la felicitat en general, i l’ex- periència ens diu que la veracitat és una de les coses més útils que hi ha per preservar la felicitat de tots. Per tant, no és cert que l’estàn- dard utilitarista autoritzi la mentida o, en general, la immoralitat.
Totes les regles tenen excepcions, i de vegades mentir pot ser legí- tim si ajuda a preservar la felicitat dels altres. Segons Kant, s’ha de dir la veritat independentment de les circumstàncies; d’aquí es desprèn que el qui delata els amics en un interrogatori de la policia d’un règim totalitari actua moralment. Per a Mill, això és absurd: hi ha circumstàncies en les quals mentir pot ser el més útil, no per motius egoistes, sinó —d’acord amb la bona moralitat— altruistes.
4.11 Dues objeccions més a l’aplicació pràctica A Mancadetemps
L’utilitarisme proposa un càlcul per determinar la felicitat que pro- dueix cada acció. Però, en realitat, mai no hi ha temps de dur-lo a terme i, per tant, el criteri utilitarista resulta inaplicable.
Mill respon que això només passaria si cada home fos idiota i no hagués après res de l’experiència dels altres. Hi ha hagut prou temps per posar a prova la bondat de les accions: tot el passat de l’espècie humana. L’estàndard utilitarista és un primer principi, però se’n deriven principis secundaris que es van concretant per assaig i error i es transmeten a través de l’educació. Informar un viatger del lloc de la seva destinació final no implica prohibir l’ús de senyals i d’in- dicadors al llarg de tot el camí; per tant, sempre caldran principis subordinats per mitjà dels quals puguem aplicar el principi primer de la moralitat. Això és així per a tots els principis morals i, conse- güentment, no es pot usar com a argument contra cap d’aquests.
B Lacasuísticainteressada
Atesa la mesquinesa que, de fet, tenim els individus, la majoria
faran un mal ús del principi d’utilitat per justificar qualsevol cosa.
Certament, respon Mill, qualsevol doctrina pot ser mal interpreta- da de forma interessada, i sovint és equívoc allò que és legítim de fer o no. De vegades, ens enfrontem a exigències incompatibles, i això s’aprofita per fer casuística i girar els arguments en benefici propi. Ara bé, almenys l’utilitarisme proporciona un estàndard que està a l’abast de tothom —perquè es basa en l’experiència comuna a tots els homes— i, per tant, dona un criteri per jutjar correcta- ment en el cas que hi hagi un conflicte entre principis secundaris.
280