Page 19 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

5 Prova del principi d’utilitat
9
5.1 La indemostrabilitat del principi d’utilitat
Mill formula el principi d’utilitat afirmant que la felicitat és el fi
últim:
“La doctrina utilitarista consisteix en el fet que la felicitat és desit- jable, i és l’única cosa desitjable com a fi; totes les altres coses són desitjables només com a mitjans per a aquest fi.”
En aquesta formulació, no hi apareixen les paraules útil ni utili- tat. L’ús d’aquestes semblaria remetre a una propietat de l’objecte, la de provocar en nosaltres un efecte determinat: plaer. Però Mill prefereix centrar l’anàlisi, precisament, no pas en les qualitats de l’objecte, sinó en els seus efectes en nosaltres, o sigui les sensacions que són el plaer o el dolor. Així, la paraula felicitat remet al conjunt de plaers i dolors agrupats en un sentit global.
El principi d’utilitat afirma dues tesis diferents lligades entre si: La felicitat és desitjable.
La felicitat és l’única cosa desitjable com a fi.
Un fi últim és una cosa desitjable per si mateixa. Però els fins últims no admeten demostració, ja que són els principis a partir dels quals és possible fer una demostració. Per tant, el principi uti- litarista no es pot demostrar deductivament, a priori, sinó que es tracta d’una qüestió de fet, i, com a tal, l’única prova possible és mostrar (no pas demostrar) que això efectivament és així.
5.2 La prova
A Laprovaperanalogiaquelafelicitatésdesitjable
L’única prova que alguna cosa és visible és que efectivament la veiem; l’única prova que alguna cosa és audible és que efec- tivament la sentim. Doncs bé: l’única prova que alguna cosa és desitjable és que efectivament la desitgem. I com que és obvi que desitgem la felicitat, no hi ha dubte que la felicitat és desitjable.
B Laprovaqueésl’únicacosadesitjablepersimateixa El problema: virtut i felicitat
La prova és necessària precisament per una qüestió de fet: les per- sones no només desitgen la felicitat per si mateixa, sinó que també desitgen la virtut per si mateixa. Potser no és un desig tan universal, però és tan autèntic com el desig de felicitat. No desmenteix, per tant, que la felicitat sigui l’única cosa desitjable per si mateixa?
Primera temptativa: mitjà i no pas fi
Es pot argumentar que la virtut és certament desitjable, però no com a fi últim, sinó com a mitjà. I, tanmateix, és un fet psicològic innegable que molts individus la tenen per un fi en si mateixa. Com es pot explicar?
16 Defineix què signifiquen les expressions “conei- xement a priori”, “coneixement a posteriori”, “argument a priori” i “argument a posteriori” i digues quines s’adiuen amb la manera d’argu- mentar de Mill. Justifica la teva resposta.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
Què passarà quan la bola blanca, que el ju- gador acaba de colpejar, toqui la bola groga? Hume havia argumentat que no és possible de- terminar-ho a priori: pel que sabem, deia, tot és possible, fins i tot que la groga resti immòbil en la seva posició. Com és, aleshores, que es- perem que es mogui com a efecte de la col·li- sió amb la blanca? Només, deia Hume, per la força del costum: com que estem acostumats que les coses passin d’una manera determi- nada, esperem que continuaran passant igual, però de cap manera no ho sabem en el sentit fort del verb saber. Mill, fidel a la tradició empi- rista a la qual pertany, sosté que només l’expe- riència ens pot donar no pas una demostració racional pura —perquè això no existeix!—, sinó una prova suficient del principi d’utilitat.
281