Page 21 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

5 Prova del principi d’utilitat
9
D Segonacrítica:lafal·làciadecomposició
Una segona crítica fa referència al salt de les felicitats individuals a la felicitat col·lectiva. Considerem tres individus A, B i C. Suposem que tots tres trobin desitjable aconseguir la felicitat. Designem “la felicitat de B” amb l’expressió “FB”. I el que plantegem és això:
FA és un bé per a A FB és un bé per a B FC és un bé per a C
Doncs bé, segons aquesta crítica, de la informació que acabem de donar no es dedueix en absolut que també sigui cert que:
FA + FB + FC és un bé per a A + B + C
De fet, podria fins i tot passar que la felicitat de C entri en contra- dicció amb la de B, per exemple, si tots dos aspiren a la mateixa parella o al mateix lloc de treball. El problema és, per tant, que sembla que el principi d’utilitat funciona quan s’aplica cada vega- da a un sol individu, però que implica conflictes insuperables quan es tracta d’aplicar-lo a grups o col·lectivitats.
E Respostaalaprimeracrítica
La distinció entre els fins en si mateixos i el fi últim
Ja hem vist que només la felicitat és un fi últim, però no és res més que un conjunt equilibrat de plaers concrets. Cada plaer concret no és per si sol la felicitat, però constitueix un ingredient necessari de la felicitat. El fi últim, la felicitat global, està fet d’una diversitat de fins en si mateixos que, tanmateix, no són el fi últim, sinó les seves parts.
Els fins originaris i els mitjans
De fet, els diners, el poder, la fama i la virtut són coses que, per més diferents que semblin entre si, comencen sent només mitjans per satisfer allò que Mill anomena els “fins originaris”: menjar, beure, sentir plaer corporal i tenir el reconeixement i l’estima dels altres.
Els diners són desitjables per comprar el que mengem; el poder, per tenir seguretat i garantir la supervivència; la fama, per les faci- litats que els altres estan disposats a donar a qui és reconegut soci- alment, i la virtut, perquè ens fa més tractables i els altres busquen la nostra companyia i ens donen suport.
De mitjans a fins: els fins culturals
Allò propi de la cultura humana és que tot això que ha nascut com un mer mitjà s’independitzi del seu fi originari i es constitueixi com a fi artificial. Així, per exemple, Mill fa un elogi a la figura d’aquell que passa de desitjar els diners per gastar-se’ls a desitjar els diners per si mateixos, pel plaer d’acumular-los, perquè, gràcies a aquesta acumulació, sorgeix el capitalisme, que, segons Mill, és una font de prosperitat. El mateix passa amb el poder, la fama i la vir- tut, amb la diferència que aquesta última, com hem vist, és sempre beneficiosa per al conjunt.
18 Explica com respon Mill a l’objecció plantejada en el text que acompanya la foto de dalt.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
Si aquesta nedadora ha guanyat, no significa, això, que en els altres set carrils de la piscina hi ha set nedadores que han perdut? Realment és possible que hi hagi una harmonia entre el que convé a un per ser feliç i el que convé a tots? No suposa, per tant, el principi utilitarista, una certa ingenuïtat?
283