Page 23 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

5 Prova del principi d’utilitat
9
5.3 El concepte de voluntat A Unúltimproblema:voluntatidesig
Kant faria encara una esmena a la totalitat: la moralitat consisteix a obeir la voluntat, tot sovint sobreposant-nos als nostres propis desitjos. En identificar allò moral amb el que és desitjable, Mill no està confonent el desig amb la voluntat?
Per exemple: si vull aprovar un examen, hauré d’estudiar encara que desitgi anar a veure la tele. Actuar bé no és precisament que la voluntat s’imposi sobre el desig? El principi de la moralitat, no cal situar-lo, per tant, per sobre del que és desitjable?
B Resposta:lavoluntatderivadeldesigatravésdel’hàbit
Mill admet que voluntat i desig no són pas el mateix: la voluntat és una facultat activa i el desig és una facultat passiva. Tanmateix, diu, la voluntat té sempre el seu origen en el desig. Si ho oblidem amb facilitat, és perquè la voluntat pot arrelar i separar-se de la soca d’on prové (el desig) pel poder de l’hàbit.
Suposem, per exemple, que vull estudiar, però que desitjo veure el partit que fan a la tele. El conflicte és entre el que vull i el que desit- jo. Ara bé, com és que vull estudiar? En l’origen, el que ha orientat la meva voluntat cap a l’estudi és que desitjo arribar a ser, per exem- ple, metge pel plaer que m’imagino que em proporcionarà. Per tant, més que un conflicte entre el desig i una cosa que li és con- trària, el que hi ha en l’origen és una tensió entre desitjos diferents, un de més fàcil d’acontentar (veure la tele) i un altre d’aquells que demanen moltes mediacions per obtenir-lo (ser metge).
Com que la felicitat és feta de coses concretes, en cercar la felicitat ens trobem de vegades moguts per desitjos de coses diferents que, en moments puntuals, poden resultar incompatibles.
La clau de la resposta de Mill és, per tant, que la voluntat és filla del desig i que només surt de la potestat paterna per caure a sota de la de l’hàbit. Així, per exemple, si vull rentar-me les dents cada dia, és perquè desitjo la salut; adquirir l’hàbit em va costar penes i treballs, però, un cop adquirit, incorporo l’acció al meu capteni- ment habitual sense pensar més en la salut. La força del costum fa que el realitzi sense haver d’alimentar el meu desig d’estar sa, i és per això que la voluntat se separa del desig.
Com que els plaers que deriven de la gratificació de les facultats superiors demanen sempre esforços, els hàbits —els bons hàbits— són un mitjà necessari, perquè aporten la constància que la satis- facció d’aquestes facultats requereix. Ara bé, aquest estat de la voluntat —aquell estat que s’ha separat de la soca que és el desig– és un mitjà per al bé, i no pas un bé intrínsec.
Queda novament demostrat, així doncs, que la felicitat és l’únic fi últim de l’acció, l’única cosa desitjable per si mateixa.
20 Creus que la concepció de la voluntat com a modalitat del desig és compatible amb la idea de llibertat? Tingues en compte què diria Kant sobre aquesta qüestió i justifica detalladament la teva resposta.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
Fixa’t en aquesta imatge. Ens evoca l’estiu, la platja, les vacances, la tranquil·litat, els amics, el joc, el descans, la diversió i el gust de no tenir res a fer... Totes aquestes coses són, sens dubte, objectes del desig...
Però Mill sosté que també, per exemple, la vo- luntat d’arribar a ser metge té el seu origen en un desig. I, tanmateix, ¿podem realment parlar del desig de ser metge en el mateix sentit que parlem del desig d’anar a la platja o de menjar un gelat de nata i xocolata? Desitjar ser metge i desitjar un gelat són expressions en què el verb desitjar significa el mateix?
285