Page 25 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

6 La política: els límits de l’autoritat sobre els individus
9
6.3 Resposta a la primera objecció: els deures de l’individu envers la societat
A Unaconstataciódefet.Laconveniènciadelsdeures
Per entendre la defensa que farà l’autor del seu principi, cal adver- tir que, a diferència de Plató o Locke, Mill no estudia la gènesi de la societat, sinó que descriu la vida social tal com l’experimentem ja sempre. La força dels seus arguments és, també en política, la qüestió de fet, no pas la qüestió de dret. I si atenem precisament els fets, constatem que les societats més pròsperes i felices són aquelles en què tots els seus membres es condueixen d’acord amb el criteri següent. Com que els individus reben un benefici de la societat, començant per la seva protecció, tenen l’obligació d’ob- servar una certa línia de conducta envers els altres:
1. Tot individu ha d’abstenir-se de perjudicar certs interessos dels altres, concretament aquells que es deriven dels drets subjectius (=individuals, en tant que subjectes humans) de les persones.
2. Tota persona ha de suportar la seva càrrega (establerta segons un principi d’equitat) dels treballs i els sacrificis que suposa la defensa de la societat i dels seus membres.
Els individus tenen, així doncs, el deure d’obeir aquestes pautes de conducta, i la societat té el dret d’imposar-les per la força, coacti- vament.
B Individuisocietat.Elprincipidedany
El principi de dany delimita les circumstàncies en les quals l’estat té dret a coaccionar l’individu. Estableix que la societat hi té dret quan, i només quan, el comportament d’aquest individu és per- judicial per als interessos dels altres. Però no hi té dret en absolut quan la conducta de l’individu afecta només els seus propis inte- ressos, fins i tot si considerem que s’està fent mal a ell mateix. Així, per exemple, la llei no pot perseguir ningú perquè s’emborratxi, però sí que l’ha de perseguir si es tracta d’un conductor d’autobu- sos de servei.
No és que les desgràcies dels altres —aclareix Mill— ens hagin de ser indiferents mentre no ens perjudiquin a nosaltres mateixos; no es tracta pas d’indiferència egoista. L’únic que estableix el principi és que, encara que podem provar de convèncer el qui veiem que es perjudica a si mateix, el que no podem fer de cap manera és coaccionar-lo, perseguir-lo o castigar-lo.
Hi ha una única excepció, que és la dels membres més joves de la societat. Mentre un individu no es troba en la plenitud de les seves facultats, és clar que la societat té dret a protegir-lo contra si mateix, i això es fa sobretot a través de l’educació. Ara bé, això ja no és legítim amb les persones en plenitud de les seves facultats.
22 Prova de descriure com una persona que vol honestament un món millor, en què no hi hagi injustícia ni opressió, pot acabar justificant en nom de tot això les accions més inhumanes. Posa exemples històrics de llocs i èpoques en què això ha passat.
III. EL LIBERALISME DE MILL
Observa la fotografia. Es tracta d’un noi de vint-i-tres anys, un idealista que en nom de les seves idees de fraternitat universal va estar disposat a jugar-se la vida i que, a causa de la seva militància en partits polítics que com- batien l’opressió d’un sistema polític fortament autoritari, va ser perseguit per la policia política i va haver d’exiliar-se del seu país. Aquest noi, que es movia per uns ideals tan elevats, és Iós- sif Stalin (1878-1953), el dirigent comunista que quan va arribar a ser el president de la Unió Soviètica, després del triomf de la revolu- ció bolxevic, va fer torturar i va enviar a Sibèria milions de persones.
El principi de dany de Mill ens adverteix que també hi pot haver un excés en l’anhel de fer bé als altres. D’una manera sorprenent i para- doxal, la història ens mostra que els puritans de totes les religions i de totes les ideologies poden estar disposats a cometre els crims més espantosos en nom del bé.
287