Page 7 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

2 El mestre de Mill: l’utilitarisme de Jeremy Bentham
9
2.1 Antecedents
Jeremy Bentham (1748–1832), amic personal del pare de John Stuart Mill, va ser el fundador de l’utilitarisme, concepte que va fer servir per primer cop en la seva obra Introducció als principis de la moral i la legislació (1780).
Podem trobar alguns antecedents de la seva doctrina en l’empi- risme britànic (l’emotivisme de David Hume), en l’obra d’alguns il·lustrats francesos, com Claude-Adrien Helvetius (1715-1771), d’alguns reformadors jurídics, com Cesare Beccaria (1738-1794), i d’alguns científics, com Joseph Priestley (1732-1804).
2.2 El concepte d’utilitat en Bentham
La novetat de Bentham és que fixa el concepte d’utilitat com a principi a partir del qual es pot bastir una filosofia capaç de donar compte de la conducta humana de manera completament racio- nal, condensada en el que es coneix com principi d’utilitat:
“Per principi d’utilitat entenc el principi que aprova o desaprova una acció, sigui quina sigui, segons la tendència a augmentar o disminuir la felicitat d’aquella part l’interès de la qual es troba en qüestió; o el que és el mateix, a promoure la felicitat o obstaculitzar-la.”
A continuació, postula l’abast, directament polític, d’aquest principi:
“Dic: de tota acció, sigui quina sigui; en conseqüència, no només de tota acció particular, sinó també de tota mesura governamental.”
Segons Bentham, aquest principi és autoevident, un axioma no demostrable i que no necessita demostració.
Què cal entendre, doncs, per “utilitat”? La utilitat és aquella pro- pietat dels objectes per la qual tendeixen a produir benefici, avan- tatge, plaer, bé o felicitat o, també, a prevenir l’aparició del dolor, el dany, el mal o la infelicitat.
2.3 El plaer i el dolor. El que és plaent és bo
El primer que crida l’atenció en aquesta definició és la pluralitat de paraules per designar allò que la utilitat dels objectes ha de gene- rar en nosaltres. Bentham fa notar, tanmateix, que, malgrat els matisos, els efectes als quals ens referim quan parlem d’allò que la utilitat proporciona o evita són dos: el plaer i el dolor.
El benefici, el bé o la felicitat queden definits a partir del plaer i el dolor, però no al revés. En cap cas no hem dit que el que és bo proporciona plaer. En una afirmació així, la paraula bo té un caràc- ter abstracte i irrepresentable, i no sabem pas què vol dir. El que el principi utilitarista estableix és que el que és plaent és bo. El plaer, a diferència de la bondat, és alguna cosa concreta i experimentable i, per això mateix, mesurable.
I. PLANTEJAMENT
En la mesura que la dentista estigui fent mal a aquest nen en aquest mateix moment, podrí- em dir, fent una crítica fàcil a l’utilitarisme de Bentham, que l’acció que està realitzant és do- lenta. La crítica no se sosté perquè, per valorar l’acció, no podem atendre només el dolor pun- tual que pot provocar, sinó la suma de dolors i plaers que comporta. D’entrada, potser la den- tista intervé perquè el nen ja tenia mal en un queixal i, aleshores, la punxada per injectar-li l’anestèsia és ben poca cosa en comparació del benestar que el nen sentirà quan la inter- venció de la dentista hagi acabat. I, fins i tot, si el nen no sentia encara cap mal, en la mesura que la intervenció evitarà que arribi a tenir-ne, la punxada de l’anestèsia continuarà sent ben poca cosa en comparació del benestar que, en definitiva, procurarà. Cal, doncs, per jutjar bé la bondat de les accions, una aritmètica del plaer i del dolor.
269
4 Éscorrectedirque,peraBentham,elqueésbo produeix plaer? Justifica la teva resposta.