Com es vestien abans les persones?

Un aspecte important dels continguts que vau treballar en l’itinerari 4, sobre el pas del temps, va ser la classificació d’esdeveniments contextualitzats segons si pertanyien al passat, al present o al futur. Podeu recuperar el que vau comentar aleshores (les definicions de passat, present i futur) per introduir o situar els nens i les nenes en el centre d’interès d’aquest itinerari: el pas del temps en la història i les diferents civilitzacions.

• El passat és el conjunt de les coses que ja han passat: el dia que vau néixer, el dia que vau fer 3, 4, 5 anys, el primer dia que vau entrar a l’escola, quan vau aprendre a anar amb bicicleta...

Però la idea de passat és molt més àmplia, i en les pàgines successives els nens i les nenes hauran d’entendre-la a través de grans blocs històrics (les edats històriques tradicionals, molt simplificades). Es tracta bàsicament que els alumnes s’adonin que abans que nosaltres el món ja existia i que les persones tenien una manera de fer i de viure que ha anat evolucionant fins als nostres dies. Per introduir-los en aquesta qüestió, podeu fer preguntes i comentaris com els següents:

• Heu vist fotos de familiars que ja no són entre nosaltres? Oi que no anaven vestits ben bé com nosaltres?
• Abans que vosaltres nasquéssiu, el món ja existia, i abans que nasquessin els vostres pares i les vostres mares, també; i abans que nasquessin els vostres avis i les vostres àvies, també; i abans que nasquessin els vostres besavis i les vostres besàvies, també. Les coses, però, no eren exactament igual. Eren semblants a les d’avui, però diferents. I el món en què van viure els avis i les àvies dels vostres rebesavis i rebesàvies encara ho era més. I com més enrere tirem, més diferent era tot: la manera de vestir-se, de viatjar o desplaçar-se, d’obtenir el menjar i d’alimentar-se... Tot! El temps dels rebesavis dels rebesavis dels rebesavis dels rebesavis dels nostres rebesavis... Uf, no acabaríem mai! Podríem seguir enrere i enrere i enrere...; tan enrere, que arribaríem fins al moment dels primers humans. Això és molt de temps!
• Per això, com que el passat és moooolt llarg, per no fer-nos un embolic, separem el temps de la història en blocs diferents, que van tenir lloc un rere l’altre. En primer lloc hi va haver el temps de les coves, després va venir el temps dels romans, després va venir el temps dels castells, després el temps de les fàbriques i després el món actual (el nostre temps i també el dels nostres avantpassats més recents).

Després d’aquesta introducció, o quan cregueu convenient, observeu el dibuix de la pàgina d’entrada i comenteu la pregunta que planteja el tutor i les respostes dels nens i les nenes de la colla. Plantegeu aleshores la pregunta repte de l’itinerari als vostres alumnes i, per sondejar o avaluar els seus coneixements previs sobre el tema, ensenyeu-los aquestes Parelles de la història perquè les ordenin de la més antiga a la més moderna, encara que sigui intuïtivament.

Per començar a parlar del temps de les coves, demaneu als nens i les nenes que, individualment, identifiquin els anacronismes del dibuix de l’activitat 1 (poden encerclar-los o ratllar-los amb llapis). Després, entre tots, comenteu per què són un error. Això us ajudarà a introduir l’explicació d’aquesta època històrica (paleolític).

Perquè es facin una idea de com es vestien aquests primers humans —el fil conductor d’aquest itinerari—, digueu als nens i les nenes que resolguin l’activitat 2.

A continuació, podeu demanar-los que reconstrueixin un dia d’un home o una dona primitius tenint en compte els elements de la il·lustració (activitat 1) i a través de frases simples com aquestes:

• “M’he despertat quan la llum del sol ha entrat a la cova.”
• “Al matí he sortit a caçar.”
• “A la tarda he decorat la cova amb unes quantes pintures.”
• “He cosit un vestit amb una agulla feta d’os.”

Perquè puguin prendre més consciència del que són les pintures rupestres, podeu llegir a classe aquestes dues notícies sobre el tema de l’informatiu per a nens i nenes InfoK: Pintures rupestres a Prades i Una app per veure pintures rupestres.

A continuació, podeu fer-los preguntes com aquestes, que els obligaran a pensar i a situar-se en èpoques passades:

• Com és que pintaven a les parets i no pas en una llibreta?
• Per què pintaven animals i no pas cotxes o altres vehicles?

Si voleu aprofundir una mica més en la prehistòria, podeu comentar que el dibuix de l’activitat 1 fa referència als primers humans quan encara vivien en coves, però que, més endavant, els humans van començar a descobrir l’agricultura i la ramaderia. Comenteu-los que, això, que ens pot semblar tan normal, va ser d’una gran importància perquè, com que aquests primers humans conreaven la terra i tenien bestiar, ja no els calia anar sempre d’un lloc a l’altre per aconseguir aliments, i aleshores van començar a viure en poblats, és a dir, a viure sempre en un mateix lloc. En l’interactiu Els primers humans trobareu aquestes i altres característiques bàsiques del paleolític i del neolític explicades amb senzillesa, de manera gràfica i sintètica.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar... 

En el temps de les coves Activitat interactiva en què cal dir si diverses afirmacions sobre els primers humans són certes.

Per anar més enllà...

Pintures rupestres a Prades Activitat en què cal veure un vídeo en què s’explica què són les pintures rupestres i respondre unes preguntes.

Mitjançant les activitats d’aquesta secció, podeu donar a conèixer als nens i les nenes unes nocions bàsiques del temps dels romans. A partir del text que encapçala l’activitat 3, els podeu comentar que els romans van crear un imperi immens i poderós, que van partir de la península Itàlica, van acabar ocupant territoris molts grans... i van arribar a casa nostra. Podeu dir-los també que tant la llengua catalana com la castellana que parlem provenen de la llengua que parlaven aquells romans, que es deia llatí.

Perquè els nens i les nenes es familiaritzin amb algunes de les construccions romanes, demaneu-los que resolguin l’activitat 3. Expliqueu-los, doncs, què eren i per a què servien els aqüeductes, les termes, el circ, l’arc de triomf... i mostreu-los-en fotografies que trobareu en la galeria Construccions romanes. Un cop els nens i les nenes hagin fet les seves valoracions, podeu fer els comentaris següents:

• Un aqüeducte és una construcció en forma de pont per transportar aigua d’un costat a l’altre d’una vall. L’aqüeducte de Segòvia, que van construir els antics romans, és molt alt i té molts arcs.
• Anomenem domus les cases dels romans rics. La porta d’entrada donava a un pati central descobert anomenat atri. Al centre de l’atri hi havia l’impluvi, un piló o cisterna, com una bassa, que recollia les aigües del teulat de l’edifici.
• Les termes són un establiment de banys on hi ha aigües termals. Els antics romans havien tingut termes molt grans.
• L’arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d’arc. Normalment s’erigien per homenatjar una persona important o per commemorar un esdeveniment com, per exemple, una victòria militar.
• Un amfiteatre era un edifici de forma rodona o el·líptica, amb grades al voltant, on se celebraven espectacles diversos: lluites entre feres, entre gladiadors...
• El circ romà era un edifici d’oci romà que servia per fer curses de cavalls i carros (quadrigues). Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.

Podeu afegir a aquesta llista l'explicació del que s'anomenava insula a partir de l'observació d'aquesta imatge interactiva.

A continuació, demaneu als nens i les nenes que consultin l’enllaç Els romans, de l’activitat 4, que recull informació de fons diverses. Podeu llegir el text explicatiu d'alguns fets rellevants d'aquesta civilització i mirar plegats el vídeo explicatiu.

Després de resoldre l’activitat 5, podeu comentar la fotografia de la Vikipèdia de la dona amb la fascia pectoralis (sostenidor o primer biquini!) que és d’un mosaic de la Vila del Casale, en una localitat de Sicília anomenada Piazza Armerina.

Podeu afegir que, com a calçat, la majoria dels romans duien unes sandàlies ajustades a les cames amb cintes. Els més pobres feien servir sandàlies de fusta, i alguns s’embolicaven els peus amb draps. Quan entraven a les cases, era costum treure’s el calçat. Quant als vestits de guerra, eren formats per armadures, cascos i cuirasses, fets de cuir recobert de peces metàl·liques. En podeu veure imatges a Així vestien els romans.

Finalment, perquè siguin conscients del poder de l’antiga Roma, podeu projectar a classe un mapa d’Europa i demanar als alumnes que, un cop situat el nostre territori, diguin on és Roma i expliquin de quines maneres els romans van poder arribar a la Península. Tal com hem proposat en el cas dels prehistòrics, podeu fer-los preguntes com aquestes perquè reflexionin:

• Com devien arribar a la Península, els romans: amb cotxe, amb avió...? Com?

A tall de síntesi, podeu projectar i comentar a classe l’interactiu L’època dels romans.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar...

Quin aqüeducte! Activitat interactiva en què cal identificar diferents construccions romanes a partir d’imatges.

Per anar més enllà...

Tàrraco, ciutat romana Activitat en què cal veure un vídeo que descriu com era Tarragona en l’època romana i respondre unes preguntes.

Per saber com era el temps dels castells, demaneu als nens i les nenes que llegeixin el quadre informatiu i resolguin l’activitat 6.

Per il·lustrar com era un castell medieval, us proposem un recorregut virtual per l’exterior i l’interior d’un castell en l’enllaç El castillo medieval. Si en traieu el so, perquè el contingut de l’explicació té un nivell massa alt, podeu llegir vosaltres mateixos aquesta adaptació a mesura que en veieu les imatges:

“Els castells eren els edificis més importants d’aquesta època i eren el refugi de la gent dels pobles i les ciutats del voltant en cas d’atacs enemics.

Es construïen amb pedra en llocs elevats i s’envoltaven de muralles. Un forat llarg i profund, sovint ple d’aigua, el fossat, impedia que els assaltants s’acostessin. A través d’un pont llevadís s’arribava a una torre de defensa que donava pas a la fortalesa. Passada la porta principal, s’entrava a un pati des d’on es veia la casa del rei o del senyor.

Al saló principal, el senyor celebrava banquets i reunions. Hi havia taules grans, rectangulars i al voltant s’hi col·locaven bancs on s’asseien els convidats. El senyor i la seva família presidien el banquet. Hi havia poques coses penjades a les parets, només trofeus de caça, armadures, banderes... El terra era de fusta i les bigues del sostre també.”

Perquè reflexionin sobre la indumentària dels cavallers, demaneu als nens i les nenes que resolguin l’activitat 7. Expliqueu-los que els nobles medievals vestien túniques llargues, sovint de vellut o de seda, i es guarnien amb sivelles i botons d’or, pells d’animals exòtics i barrets que avui ens semblarien d’allò més estrafolaris. Més tard, a les ciutats, els homes rics es van vestir amb calçons llargs i túniques curtes, que s’estrenyien amb un cinturó. Podeu il·lustrar aquesta explicació amb les imatges que trobareu en el document Així vestien els medievals.

Els cavallers medievals, quan anaven a la guerra, es protegien el cos amb armadures que podien pesar... uns 30 quilos!

Els pagesos i els artesans portaven calçons de llana i camisa llarga que ells mateixos confeccionaven. Si feia fred, es posaven una pellissa de pell de conill i un caputxó.

Els monjos i les monges duien una mena de túnica llarga, l’hàbit, lligada amb un cordó.

Finalment, podeu projectar l’interactiu L’època dels castells i comentar-ne els elements principals.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per anar més enllà...

Montblanc, medieval Activitat en què cal veure un vídeo sobre la festa medieval de Montblanc i respondre unes preguntes.

Per introduir el temps de les fàbriques, us proposem que projecteu un fragment de la pel·lícula Temps moderns, de Charles Chaplin. Charlot treballa en una fàbrica collant cargols. Un dia té un atac de nervis, de tant fer la mateixa feina, i comença a cargolar-ho tot... Podeu plantejar-los aquestes preguntes:

• On passa l’acció?
• Qui és el personatge del bigoti: un obrer, un cap? I els altres?
• Quina feina fa?
• Què creieu que vol dir que fa un treball en cadena?
• Què penseu que li passa?

A continuació, llegiu el quadre informatiu que encapçala aquesta secció i demaneu als nens i les nenes que resolguin l’activitat 8.

Expliqueu als alumnes quina diferència hi ha entre invents i descobriments: són invents la bombeta, el cotxe, la rentadora, l’ascensor; són descobriments el foc, el sistema solar... En el primer cas, es tracta de coses que no existien i que els inventors han creat per facilitar la vida a les persones; en el segon, es tracta de coses i processos l’existència o el funcionament dels quals era desconegut fins que investigadors, científics o aventurers els van descobrir.

Són invents de l’època de les fàbriques els trens i els vaixells de vapor (aplicacions de la màquina de vapor), el telègraf i el telèfon i la ràdio.

A més dels invents de la pàgina, podeu parlar-los de l’arada i de la roda. Expliqueu-los per a què serveixen i per què van ser uns invents tan importants i enllaceu aquests conceptes amb el que ja heu explicat en seccions anteriors:

• L’arada serveix per llaurar la terra, és a dir, per obrir-hi solcs per condicionar-la millor per a la sembra. L’arada va aparèixer a l’època dels primers humans, a continuació del temps de les coves (finals del neolític). El seu descobriment va ser molt important perquè va permetre conrear superfícies més grans de terra, ja que permetia un rendiment del treball molt superior. Tenien arada els humans del temps de les coves? Per què? I els de l’època dels castells?
• Una roda és una peça de forma circular que pot girar al voltant d’un eix que passa pel seu centre. Les rodes es fan servir sobretot en els vehicles. També hi ha rodes en molts aparells i màquines. Per què creieu que va ser tan important el descobriment de la roda? (Perquè va permetre als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i, així, millorar i agilitzar la seva capacitat de desplaçar-se i de transportar coses. També va ser molt important el seu ús en altres aplicacions, com els torns o rodes de terrissaires o les rodes dels molins.) En el temps de les coves no hi havia rodes. Així doncs, com es desplaçaven els humans del temps de les coves? Eren terrissaires, és a dir, fabricaven recipients per guardar el menjar? Comerciaven amb mercaderies? Per què? Quins vehicles i màquines amb rodes hi havia a l’època dels castells? (Politges, carros i carrosses...)

Per complementar aquesta reflexió sobre els invents, podeu projectar les galeries Invents i inventors i Electrodomèstics.

A continuació, podeu demanar als alumnes que votin l’invent i el descobriment que consideren que més han canviat la vida de la humanitat. Demaneu-los que justifiquin la seva elecció.

Finalment, perquè els nens i les nenes sàpiguen que les primeres indústries que van funcionar van ser les tèxtils, i que van tenir molta importància, demaneu-los que facin l’activitat 9. Expliqueu-los que la paraula tèxtil significa ‘que està relacionat amb els teixits, amb les indústries dels teixits’. Per exemple: el cotó i la llana són fibres tèxtils.

Recordeu-los que les primeres matèries són els productes que es treuen directament de la natura per fabricar objectes o per fer funcionar els aparells i les màquines. La llana de les ovelles i el cotó (una fibra vegetal que creix al voltant de les llavors de la planta del cotó) són matèries primeres per fabricar teixits a les fàbriques (per exemple, mantes, llençols, jerseis i tota mena de roba amb què es vesteixen les persones).

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar...

Antics i moderns Activitat interactiva en què cal fer parelles amb diversos invents antics i moderns.

Capses amb història Activitat interactiva en què cal ordenar en el temps les diferents èpoques històriques.

Perquè els nens sintetitzin tot el que han après, demaneu-los que facin l’activitat 10. Es tracta que es disfressin d’un home o d’una dona dels temps treballats. Demaneu-los que comentin la indumentària que triïn: de quin teixit és feta, quin nom rep, etc. Per exemple, si es vesteixen d’un home o d’una dona del paleolític, han d’explicar que la roba que porten és pell d’algun animal, encara que, lògicament, sigui d’algun tipus de teixit que ho simuli o que simplement s’hi assembli.

A l’hora de dur a terme el punt 4, aprofiteu per dibuixar una línia del temps molt bàsica. Agrupeu les fotos de cada etapa i disposeu cada grup en un gran paper d’embalar rectangular o mural, superposades a una línia gruixuda que podeu fer amb cinta aïllant de color o amb una tira llarga de cartolina que acabi en forma de punta de fletxa. A l’extrem esquerre de la línia, hi enganxareu les fotos dels alumnes disfressats d’homes i dones del temps de les coves, a continuació les dels homes i dones dels temps dels romans i, després, les del temps dels castells, de manera que les fotos dels personatges del temps de les fàbriques quedin a l’extrem dret de la línia, prop de la punta de fletxa, que indica que la línia continua cap al futur, és a dir, cap al nostre present.

Finalment, perquè sistematitzin tot el treball realitzat, demaneu-los que facin l’Itijoc El pas del temps.

Recordeu-los la importància de posar en valor el metaaprenentatge contestant individualment la pregunta de l’apartat final i de valorar l’itinerari i el seu grau de satisfacció amb les estrelles.

Podeu deixar constància de com han estat el plantejament, el treball i l’avaluació d’aquest itinerari. Seria recomanable fer un diari setmanal o bé anar prenent nota regularment de les observacions i planificar l’avaluació perquè no es concentri tota al final del trimestre.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar...

Fitxa REPASSA Fitxa d’activitats per repassar els continguts conceptuals de l’itinerari.

Per anar més enllà...

Fitxa AMPLIA Fitxa d’activitats per consolidar o ampliar els continguts conceptuals de l’itinerari.